Hui es celebra la segona activitat programada dins el marc de les jornades. En aquesta ocasió presentarem tres artistes que des del començament han guiat el seu treball des d'una vocació
clarament social i, per tant, política.
Si és ben cert que, al llarg de l'història de l'art, aquest ha estat en molts casos instrumentalitzat per grups de poder, no podem negar el paper que ha tingut en la construcció i identificació de les resistències. A nivell estructural, el context en el que es desenvolupen les pràctiques artístiques hui en dia és un espai aparentment democràtic, podriem discutir-ho, on les diferències de gènere, cultura i classe queden difuminades. Bé, com ja em dit, podriem discutir-ho i molt: des de l'accessibilitat a l'oferta, les relacions de poder i l'amiguisme dins l'anomenat "mercat de l'art" o "món de la cultura", les desigualtats de gènere dins les col·leccions dels museus etc.
En aquestes jornades volem posar l'atenció en aquesta vessant de l'art com a mitjà de formació i educació, de creació de comunitat, recuperació de la memòria, qüestionament de la identitat individual i col·lectiva...És per això que hem volgut convidar a les persones que ací vos presentem, per que ens expliquen un poc com han arribat fins ahí i ens mostren alguns dels seus projectes. Breu introducció a les convidades:
Rafael Tormo i Cuenca
1963, Beneixida (Ribera Alta)
Autodidacta, comença a treballar en resistència en els anys setanta.
Ha coordinat projectes ja desapareguts com Ànimes de Cànter (1997-99), col·lectiu nòmada de crítica de la cultura. Des de l'any 1999 fins al moment, ha coordinat les beques contra l'amnèsia col·lectiva, Banusaídi. Ha participat en premsa i revistes especialitzades. Actualment dirigeix "Perifèries, trobades de reflexió i acció a València". I en aquests moments el seu treball gira al voltant de les seves intermediacions en espais paradoxals comuns que possibiliten estats de crisis i que impossibiliten seguir vivint. En paraules d'ell mateix: “intente no apropar-me a l'art només com un espai alliberador residual per poder sortir i entrar de l'espectacle”; comenta que la seva intenció és apropar-se més al real.*
*Aquest text està extret de: http://www.rosasantos.net/artista/rafael-tormo-i-cuenca/
La web de Rafael Tormo: http://rafaeltormoicuenca.blogspot.com.es/
Nelo Vilar Herrero
1968, Artana (Plana Baixa)
Doctor en Belles arts amb una tesi sobre l'art anomenat “alternatiu” en l'Estat espanyol dels últims quinze anys, des d'una perspectiva sociològica crítica. És artista-collidor (recol·lector de taronja), la qual cosa li permet vuit mesos a l'any de “vacances”. Des de 1989 ha fet un centenar d'accions per tot l'Estat espanyol i alguna cosa per l'estranger. Les seues metaperformances intenten forçar el ja vell “gènere escènic de les arts plàstiques”. Amb treballs humorístics, bufonescos, s'apropa a l'ofici de pallasso cartesià o al contacontes conceptual. Ha practicat la maniobra artística i l'art contextual.*
*Aquest text està extret de: http://chamalle.webs.uvigo.es/?page_id=766&lang=es
La web de Nelo Vilar: http://arrtdacccio.wordpress.com/
Daniel Tomàs Marquina
1986, València
Llicenciat en Belles arts per la Universitat Politècnica de València amb intercanvis acadèmics a l'Accademia de Belle Arti de Palerm, la universitat del País Basc/ Euskal Erriko Unibertsitateko i la Facultat d'Arts de la Universitat de Xile.
Les seues propostes pretenen legitimar els processos de creació i inserció de les obres en un intersticio social on l'art puga assenyalar, actuar i suggerir visions contemporànies d'una societat paradoxal i canviant. És per això, que alguns treballs estan derivant cap al treball en col·lectiu i les intervencions a l'espai públic sense oblidar, això sí, el caràcter transdisciplinar que venim comentant per configurar obres que siguen capaces de generar esfera pública i on existeixi un diàleg d'igual a igual entre l'espectador i la proposta. Considerant aquesta relació directa com una forma de democratització de l'art en relació amb un receptor que es distancia, tenint com a prioritat construir un nou llenguatge que vincule lles pròpies obres amb les seves aspiracions sociopolítiques i estètiques.
*Aquest text està extret de: http://solariegos.blogspot.com.es/2011/07/ficha-de-artista-daniel-tomas-marquina.html
La web de Daniel Tomàs: http://danieltomasmarquina.com/
clarament social i, per tant, política.
Si és ben cert que, al llarg de l'història de l'art, aquest ha estat en molts casos instrumentalitzat per grups de poder, no podem negar el paper que ha tingut en la construcció i identificació de les resistències. A nivell estructural, el context en el que es desenvolupen les pràctiques artístiques hui en dia és un espai aparentment democràtic, podriem discutir-ho, on les diferències de gènere, cultura i classe queden difuminades. Bé, com ja em dit, podriem discutir-ho i molt: des de l'accessibilitat a l'oferta, les relacions de poder i l'amiguisme dins l'anomenat "mercat de l'art" o "món de la cultura", les desigualtats de gènere dins les col·leccions dels museus etc.
En aquestes jornades volem posar l'atenció en aquesta vessant de l'art com a mitjà de formació i educació, de creació de comunitat, recuperació de la memòria, qüestionament de la identitat individual i col·lectiva...És per això que hem volgut convidar a les persones que ací vos presentem, per que ens expliquen un poc com han arribat fins ahí i ens mostren alguns dels seus projectes. Breu introducció a les convidades:
Rafael Tormo i Cuenca
1963, Beneixida (Ribera Alta)
Autodidacta, comença a treballar en resistència en els anys setanta.
Ha coordinat projectes ja desapareguts com Ànimes de Cànter (1997-99), col·lectiu nòmada de crítica de la cultura. Des de l'any 1999 fins al moment, ha coordinat les beques contra l'amnèsia col·lectiva, Banusaídi. Ha participat en premsa i revistes especialitzades. Actualment dirigeix "Perifèries, trobades de reflexió i acció a València". I en aquests moments el seu treball gira al voltant de les seves intermediacions en espais paradoxals comuns que possibiliten estats de crisis i que impossibiliten seguir vivint. En paraules d'ell mateix: “intente no apropar-me a l'art només com un espai alliberador residual per poder sortir i entrar de l'espectacle”; comenta que la seva intenció és apropar-se més al real.*
*Aquest text està extret de: http://www.rosasantos.net/artista/rafael-tormo-i-cuenca/
La web de Rafael Tormo: http://rafaeltormoicuenca.blogspot.com.es/
Nelo Vilar Herrero
1968, Artana (Plana Baixa)
Doctor en Belles arts amb una tesi sobre l'art anomenat “alternatiu” en l'Estat espanyol dels últims quinze anys, des d'una perspectiva sociològica crítica. És artista-collidor (recol·lector de taronja), la qual cosa li permet vuit mesos a l'any de “vacances”. Des de 1989 ha fet un centenar d'accions per tot l'Estat espanyol i alguna cosa per l'estranger. Les seues metaperformances intenten forçar el ja vell “gènere escènic de les arts plàstiques”. Amb treballs humorístics, bufonescos, s'apropa a l'ofici de pallasso cartesià o al contacontes conceptual. Ha practicat la maniobra artística i l'art contextual.*
*Aquest text està extret de: http://chamalle.webs.uvigo.es/?page_id=766&lang=es
La web de Nelo Vilar: http://arrtdacccio.wordpress.com/
Daniel Tomàs Marquina
1986, València
Llicenciat en Belles arts per la Universitat Politècnica de València amb intercanvis acadèmics a l'Accademia de Belle Arti de Palerm, la universitat del País Basc/ Euskal Erriko Unibertsitateko i la Facultat d'Arts de la Universitat de Xile.
Les seues propostes pretenen legitimar els processos de creació i inserció de les obres en un intersticio social on l'art puga assenyalar, actuar i suggerir visions contemporànies d'una societat paradoxal i canviant. És per això, que alguns treballs estan derivant cap al treball en col·lectiu i les intervencions a l'espai públic sense oblidar, això sí, el caràcter transdisciplinar que venim comentant per configurar obres que siguen capaces de generar esfera pública i on existeixi un diàleg d'igual a igual entre l'espectador i la proposta. Considerant aquesta relació directa com una forma de democratització de l'art en relació amb un receptor que es distancia, tenint com a prioritat construir un nou llenguatge que vincule lles pròpies obres amb les seves aspiracions sociopolítiques i estètiques.
*Aquest text està extret de: http://solariegos.blogspot.com.es/2011/07/ficha-de-artista-daniel-tomas-marquina.html
La web de Daniel Tomàs: http://danieltomasmarquina.com/