Després d’un cap de setmana intens, amb la meitat d’activitats ja realitzades, podem dir amb un somriure a la cara que continuem: perquè vull, perquè volem perquè és necessari que ens continuem trobant, compartint espais, paraules, mirades de complicitat o d’incomprensió…Aventurar-se, trobar-se fora de lloc per dibuixar els camins cap al comú.
A continuació, tractarem de fer una breu crònica del que va succeir el darrer diumenge. I dic breu, per dir alguna cosa, ja que el propi títol de l’activitat, “PENSAR/ ACTIVAR/ CONSTRUIR cultura a l’àmbit local”, no dóna a entendre molta brevetat sinó, més bé, un quelcom complexe i dinàmic que sembla no tenir fi.
En darreres entrades a aquest bloc vos presentàvem els convidats a aquesta taula redona: Rafael Tormo i Cuenca (Beneixida), Nelo Vilar Herrero (Artana) i Daniel Tomàs Marquina (València), llavors no s’estendrem molt en aquest aspecte. Un membre de l’Ateneu presenta l’activitat dins del context de les jornades i convida als ponents a presentar-se breument i contextualitzar el seu treball, del que més endavant ens parlen.
A continuació, tractarem de fer una breu crònica del que va succeir el darrer diumenge. I dic breu, per dir alguna cosa, ja que el propi títol de l’activitat, “PENSAR/ ACTIVAR/ CONSTRUIR cultura a l’àmbit local”, no dóna a entendre molta brevetat sinó, més bé, un quelcom complexe i dinàmic que sembla no tenir fi.
En darreres entrades a aquest bloc vos presentàvem els convidats a aquesta taula redona: Rafael Tormo i Cuenca (Beneixida), Nelo Vilar Herrero (Artana) i Daniel Tomàs Marquina (València), llavors no s’estendrem molt en aquest aspecte. Un membre de l’Ateneu presenta l’activitat dins del context de les jornades i convida als ponents a presentar-se breument i contextualitzar el seu treball, del que més endavant ens parlen.
Comença Rafa Tormo abordant el concepte cultura, pot ser eix central del debat que s’intenta generar dins i des de la realització de les jornades endavant. El convidat defineix la cultura com un concepte divers, multi referencial i problemàtic, que és difícil abordar des d’un sol enfocament o, en tot cas, des de les dos vies més popularitzades: la vessant antropològica i la de “persona cultivada”. “Ens sobren models” remarca l’artista, afegint que, per a ell, no es tracta de problemes identitaris, sinó que es tracta de pensar-nos junts i implicats, de ser conscients i utilitzar els nostres cossos per tornar a comprometre’ns amb nosaltres i amb els espais que habitem. Així mateix, fa menció a la poca o nul·la necessitat que tenim de les institucions a l’hora produir cultura, i del paper que haurien d’assumir: la gestió.
Ens fa una mostra del seu nou projecte editorial “Això és com tot”, del qual vos deixem l’enllaç a continuació perquè pugueu conèixer de prop la proposta: http://aixoescomtot.com
Ens fa una mostra del seu nou projecte editorial “Això és com tot”, del qual vos deixem l’enllaç a continuació perquè pugueu conèixer de prop la proposta: http://aixoescomtot.com
Nelo Vilar es presenta a sí mateix, posant el focus d’atenció en la seua faceta d’activista. Introdueix, com ja havíem amb anterioritat, la funció de la cultura com a eina de transformació. Així doncs, posa sobre la taula la següent pregunta: ha de ser l’activisme cultural un més dels objectius o dels eixos de la militància col·lectiva dins d’un poble? Remarca que tota acció artística o cultural deu partir d’una necessitat i tindre una utilitat i, per tant, una repercussió: “Hem de deixar un material que es puga reproduïr, que cree complicitats, que implique a tots els agents”. L’artista-collidor, així és com es defineix ell, ens presenta l’Artanapèdia, una proposta pensada pel i per al seu poble, i que des del seu llançament a internet, ara fa 3 anys, ja ha rebut més de 70.000 visites i un gran nombre de col·laboracions. En les seues paraules; “Es tracta de re singularitzar, de replantejar-se la identitat col·lectiva del poble”. A més a més ens dona pistes per implementar projectes de la mateixa natura a un municipi de les dimensions de Montcada: treballar la identitat des de la singularitat dels barris. Vos deixem l’enllaç: http://artanapedia.com
La darrera intervenció, i no per això menys interessant, ve de la mà de Dani Tomàs. L’artista, recentment també vinculat al món de la docència universitària, incideix des de l’inici en el concepte de comunitat o d’allò comunitari. La dicotomia públic/privat parteix d’una realitat social que no podem negar, de la que tots i totes formem part, amb les nostres vides quotidianes, les nostres percepcions i accions, construint i redefinint constantment el nostre entorn i les nostres relacions. Apuntala que la motivació del seu treball té una estreta relació amb la seua militància i que, aquest sentit comunitari no és sinó el camí o l’intent de vertebrar la realitat i integrar totes les cosmovisions, totes les persones: “és necessària una implicació emocional”, insisteix. Dani ens presenta el projecte amb el que està col·laborant en l’actualitat, l’Artxiviu de l’Horta (ART + ARXIU + VIU), una temptativa per difuminar les possibles diferències o conflictes entre l’art i la vida, un dinamitzador social per plenar aquest “contenidor de coneixement íntimament lligat al territori”.
Vos deixem l’enllaç: http://artxiviu.webs.upv.es
Al debat posterior els assistents vam poder discutir sobre alguns dels aspectes que havien sorgit durant les intervencions dels convidats: la necessitat o no de les institucions, la convivència de diferents formes de cultura en un municipi, alguns apunts metodològics per posar en marxa projectes similars als presentats etc.
En definitiva, ens vam quedar amb ganes de més, i de segur que, en el marc de les jornades, o més endavant, trobem la intersecció on continuar repensar-nos, reactivar-nos, reconstruir-nos… Finalitzem amb una frase que va sorgir al debat:
Vos deixem l’enllaç: http://artxiviu.webs.upv.es
Al debat posterior els assistents vam poder discutir sobre alguns dels aspectes que havien sorgit durant les intervencions dels convidats: la necessitat o no de les institucions, la convivència de diferents formes de cultura en un municipi, alguns apunts metodològics per posar en marxa projectes similars als presentats etc.
En definitiva, ens vam quedar amb ganes de més, i de segur que, en el marc de les jornades, o més endavant, trobem la intersecció on continuar repensar-nos, reactivar-nos, reconstruir-nos… Finalitzem amb una frase que va sorgir al debat:
“La cultura no ha de ser una convocatòria, ha de ser una necessitat”